FINISHER

Aquesta es la paraula que diumenge tots els components del club Triatló Berga que varem participar i els que no varen poder per diferents motius, volien  aconseguir.

Uns quants ens estrenàvem en aquesta distància i el repte era poder acabar, altres ja molt mes bregats buscaven realitzar un molt bon temps, però al cap i a la fi, del primer a l’últim tots volem ser Finisher.

Us penjo la meva crònica, de com o vaig viure jo, suposo que cada un pot explicar la seva i la forma especial com ho va viure, fins i tot els que no van poder estar a la linea de sortida per lesions, que no varen parar d’animar, segur que un rau rau corria per dintre seu...

Realitzar una cursa contra tu mateix, i sobre tot contra el coco, que en molts moments en diu que paris, que no cal patir mes, que es igual... però la gent als carrers, els amics que volta rera volta t’animen, no pots fallar a tanta gent ni encara menys a tu mateix, no pots tirar per la borda, setmanes d’entrenament, de deixar a la pobra família en un segon pla per trobar una estona per entrenar, els amics han aguantat la teva tabarra i neura masses mesos.

A les 7 del matí al Vall fot un fred de pebrots, ens trobem varis del club que anem a deixar la bossa de la T2 i baixem junts al Pantà.

Entrem les bicis i la resta a la T1, aquí si que fa fred, quan surt el sol, tots els triatletes i públic ens situem allà a on toca per buscar una mica d’escalfor.

Ens vestim de romans amb el neoprè cap a la rampa per entrar a l’aigua, els nervis desapareixen, ja no hi ha marxa enrera, de fons sento música ( desprès sabre que ha estat en directe i impressionant ), ens acostem a l’aigua i sortida ¡¡¡¡

Surto al meu ritme, no he escalfat gens i no es qüestió de quedar fos a la primera boia, vaig fent i les boies van pasSan una rera l’altre, girem a l’esquerra a buscar el primer ull del pont, tornen a girar, no he rebut gaires cops, la natació es molt neta per a mi, vaig fent al meu ritme constant, això ja s’acaba, solsament resta el tram fins la rampa de sortida

Surto i enfilem la pujada cap a la llarga cursa fins la T1, en mig de tota la gent, aquí un se sent valent amb tothom animant, canvi de material i enfilo la bici, a cop d’ull crec que he sortit del mig, perquè encara hi ha moltes bicis per sortir.

Enfilem direcció Berga, la pujada fins el túnel, no ajuda gaire a activar amb seny les cames, però això es el Berguedà i no hi ha res de plà.

Agafo el meu ritme, controlant les pulsacions, de no passar del màxim que m’he marcat, vull correr amb seny, sense mirar velocitats ni temps, sinó pulsacions, això es molt llarg i es la primera vegada.

Gent animant als pobles, a les rotondes, tot anima i ajuda una mica a les cames a seguir, la segona volta ja es fa mes dura, la pujada de Casserres a l’Espunyola ja em costa mes, les cames donen avisos que estan carregades, ja veurem com farem l cursa a peu.

Entrem ja a Berga, la pujada fins a la Betzinera es fa llarga, però l’últim cartux s’ha de cremar a la pujada per entrar a la T2, aquí es ple a petar de gent que et dona ànims per acabar de coronar la “ rampeta “, entro a la T2, canvi de calçat, agafo la gorra i els gels i a enfilar la pujada de Cal Gendrau.

Surto i enfilo la pujada de Cal Gendrau, aquí els companys del Traitló Berga em canten que tinc al Pere, el Marc i el Nando a pocs mes d’un minut per davant, cosa que em fa pensar que a la segona volta ja en seran 5 o 6 de minuts, les cames no van, em costa corre, les pulsacions no pugen, ara es el cap el que comença a treballar i a dir que plegis, que tu no pots acabar una cosa d’aquestes, que estas fora de lloc, sense voler arribo a l’avituallament, trobo els amics la familia, que m’animen a tirar endavant, la pujada a Sant Bartomeu una tortura, de tornada però sembla que les cames començen a funcionar, torno a passar per l’avituallament i la claca anima de valent, no puc pas plegar amb aquesta afició tant entregada ¡¡¡

Ara he trobat el meu ritme i vaig fent, acabo la primera volta i ara veig clar que això o acabo com sigui... cau la segona volta, la zona del Passeig de la industria es com una punxada d’adrenalina a la vena, la gent , els del Triatló Berga animant, fan que et tornin les forces.

L’última volta disfruto del moment, sense quasi adonar-me’n arribo ja al passeig, giro als Bombers, passo per davant de l’Ambulatori, al fons ja veig i sento la zona d’arribada, m’acosto allà m’espera la familia, els últims metres els faig agafats de la mà amb l’Anna, passem la linea d’arribada, ja soc Finisher.

Estic mes que satisfet, he aconseguit un repte que a priori, em semblava que no el podria aconseguir, però els entrenaments han donat fruit, només agrair als companys del Triatló Berga, per compartir entrenaments amb mí, he aprés molt i m’han donat molt confiança per afrontar aquesta cursa.

Us animo a escriure una crònica de la cursa, sensacions, impressions el que vulgeu ....

Ens veiem entrenant.

Salut i Tri